Texte Original en Català
per Victòria Palma

El paper de la dona en el terreny de la creativitat artística ha estat, al llarg de la història, molt mins. Però això, no s'ha manifestat solament en aquest terreny, en el món de la literatura, la pintura, la ciència i d'altres arts creatives, la dona tampoc ha ocupat cap lloc de rellevància. Marginada de la societat i relegada a un segon pla, fa que la incorporació de la dona en el món intel·lectual hagi esdevingut molt més tardà.

Malauradament, Catalunya va patir les mateixes conseqüències que d'altres societats tant o més avançades que la Catalana. Però ja entrat el segle XX, el paper de la dona en el camp de l'interpretació i pedagogia comença a ser evident. Ja l'any 1928, trobem una organització de concerts a benefici de l'"Asociación Mundial para la defensa de la Mujer", organitzat per un col·lectiu integrat per dones , i a on les intèrprets també seran exclusivament del sexe femení. També és important la tasca que realitzà Isabel de la Calle, al front de la seva orquestra, l'"Orquestra Femenina de Barcelona", creada abans de la guerra civil, interrumpuda per aquesta i amb continuitat, fins els anys 50. El nom de l'orquestra però, després la guerra va passar a dir-se "Orquestra Clásica Femenina". També, els anys 20, la ciutat de Barcelona, tenia unorfeó femení format per dones, però en aquest cas invidents. El seu nom era el de l'"Orfeó de Ceguetes de Santa Llúcia", constituït el primer d'octubre de 1922 en l'Asil Empar de Santa Llúcia per a cegues, situat en les vessants del Tibidabo. Aquesta institució benèfica formava part, des de l'any 1920, de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvi". També, l'any 1922, "Institut Femení de la Dona", inaugurava un nou local, que albergava l'"Institut de Cultura i Biblioteca de la Dóna".

Un exemple de l'empremta que la dona va deixar als anys 20 a Barcelona el trobem amb la pianista, pedagoga i musicòleg occitana Blanche Sela y Henry (ben aviat canviaria el seu nom de pila). Blanca Selva que va néixer l'any 1881 i va morí a l'edat de 58 anys, va arribar a Barcelona l'any 1922. Després d'estudiar a l'Schola Cantorum, amb Vincent d'Indy, a on també va donar classes i professà als conservatoris d'Estrasburg i de Praga, Selva va entrar ràpidament a l'ambient musical, tant en el camp de l'interpretació, com el de la difusió de la música, pedagogia i estudis científcs. Va ser l'impulsora de l'Acadèmia de Música de Barcelona, i junt amb la "Societat Obrera de Concerts", fundada per Pau Casals, varen crear l'ensanyament musical d'aquesta entitat, que precisament va duur els seu nom "Estudis Musicals Blanca Selva". Gràcies al seu entusiame i el de Joan Pich i Santasusana es va fer realitat la creació d'aquest projecte. L'octubre de 1934, el "Noticiari" publicà: "El nostre projecte-un dels més importants que haurà realitzat l'Obrera- de crear una institució d'ensanyaments musicals per a obrers, ha pres forma definitiva".(...) Blanca Selva, la incomparable artista i gran amiga de la nostra Associació, l'apostolat de la qual a favor de la pedagogia musical és coneguda universalment, ha acceptat l'homenatge (...), posant sota el seu nom il.lustre i el seu patronatgeespiritual, els "Estudis Musicals Blanca Selva". Entre els professorat hi trobem noms com el de Maria Carbonell, Magda Solé, Montserrat Freixes, Carme Oliveres, i Ricard Abelló. El curs 1937-1938 ja no s'ignaugurà.

També és important resaltar els cursos que, sota el nom de "Cursos Blanca Selva" es celebraven a l'Acció Femenina, a la Rambla del Centre.

En el camp de l'interpretació, Blanca Selva renovà la tècnica pianística, publicant entre altres treballs, "L'enseignement musical de la technique du piano (1922-1925). Selva s'especialitzà en la interpretació de la música de Bach, Beethoven i César Franck, interpretant també amb igual perfecció obres de D'Indy, Debussy, Albéniz, Séverac i Garreta, alguns dels quals li dedicaren algunes de les obres de la seva producció.

Blanca Selva va ser també una de les poques dones, que col.laborà a la prestigiosa "Revista Musical Catalana". L'any 1928, Lluís Millet, li dedicava un article que formava part del prefaci del llibre publicat per l'Orfeó Català i la Institució Patxot, en homenatge a l'autora de l'anàlisi de les Sonates de Beethoven. Deia així: "La música nostra està d'enhorabona: una dona artista, de sensibilitat aguda, d'intel.lecte subtil, de comprensió transcendent, d'idealitat generosa, (...), ha posat càtedra entre nosaltres; s'ha sentit nostra per la sang que porta".(...) "Lloat sia Déu i benvinguda entre nosaltres, dona artista, dona música". (...)

Aquest és un dels exemples que, entre d'altres noms i en diferents camps, hem rescatat d'aquest passat musical recent, que és el nostre. Però la història de la música està plena de noms femenins la ,ajor part del dels quals avui hem oblidat injustament.... es parla de més de 4.000 dones compositores catalogades, des dels temps medievals amb l’abadessa Hildegard von Bingen i les trobairitz (o trobadores) com la Comtessa de dia o Azalais de Porcairagues, fins a la més joves de les compositores actuals.

Així doncs trobem noms com ara els d’Elisabeth Jacquet de la Guerre, la compositora, clavecinista i organista nascuda aproximadament el 1664 a París i procedent d'una família de llarga tradició musical. També Fanny Mendelssohn-Hensel, més coneguda com la germana de Fèlix Mendelssohn, compositora nascuda a Hamburg el 1805 i morta el 1847. Fanny rebé la mateixa educació musical que el seu germà, però, Abraham, el pare, frenà les aspiracions de la jove. Una de les dones més carismàtiques de la història de la música també serà amb nosaltres, Clara Wieck-Schumann, nascuda l'any 1819 i morta el 1896. Quan tenia 21 anys, Clara es va casar amb Robert Schumann. Un altra de les dones compositores és Louise Farrenc-Dumont, pianista i compositora que va néixer a París l'any 1804 i morí el 1875. També podrem citar la filla d'una princesa russa i d'un músic francès, Lilí Boulanger, nascuda a París l'any 1893 i que durant molts anys ha estat professora d’algunes de les més grans figures de la composició del segle XX.

La llista és certament tant immensa com fascinant descobrir la bellesa i la qualitat de les composicions que ens han deixat. El mercat del disc compacte n’està facilitat la difusió d’una forma impensable fa poques dècades.

Per qualsevol informació sobre el món de la música escriure a Joan Vives

URL: Bec Web